http://issuu.com/serrat/docs/poesies_amb_noms__propis1?e=0/13743212
Per què hem d'estudiar la història de la
literatura? Què ens poden comunicar persones que han escrit fa segles? Com
podem descobrir el que tenen en comú els seus missatges amb les nostres
vivències de joves del s.XXI?
Doncs aquí van alguns exemples de les activitats que hem fet per a apropar-nos
a la literatura catalana dels s.XVI al XIX.
1)
Literatura popular i cançons de bressol.
Durant aquests segles el
català es va mantenir viu el les múltiples veus del poble. Entre elles les de
les dones que bressolen els seus infants.
A classe, vam demanar a casa
que ens recordessin què ens cantaven quan érem petits i cadascú va aportar una
cançó de bressol. Ens vam trobar amb cançons de Catalunya, de Nicaragua, Perú,
Equador, Argentina, Xina, Índia i Paquistan.
Aquí en teniu una mostra:
Veus: Josep Luque, Rimsha Siddiqui i Muskan Rani. Muntatge vídeo: David Pascual
2)El
barroc.Poesies amb les inicials dels noms de la classe, com havia fet Francesc Vicent Garcia
amb el sonet: En forma de laberint.
Aquest sonet
laberíntic i pentacròstic el va presentar el rector de Vallfogona a les festes
celebrades a Barcelona amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús el 1614.
Diuen que el Barroc és artifici, i això és cert en molts sentits. I
encara més en la retòrica poètica, on l’artifici barroc va arribar a traspassar
l’estadi del vers com a oralitat o com a impressió en paper. Hi ha un sonet de
Francesc Vicent Garcia, el nostre Rector de Vallfogona, que n’és el paradigma:
Vam reparti-nos els noms i cadascú va escriure, il·lustrar i regalar a la companya o company una poesia amb les inicials del seu nom:
3) La Renaixença i Jacint
Verdaguer:
L'Emigrant
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
Vam sentir aquests
cançó interpretada per la Sílvia Pérez Cruz, per la Orquestra àrab de Barcelona
un 11 de setembre al Parc de la Ciutadella i com en Peret la cantava a ritme de
rumba catalana al Concert per la llibertat del 2012. Un tema escrit fa més d'un
segle i que encara ens emociona.
La vam comparar amb les Corrandes
d'exili, que en Joan Oliver (Pere Quart)escriuria anys després i
vam veure les diferències entre emigrar i exiliar-se. Vam recordar el drama
actual dels exiliats i refugiats al món...
https://www.youtube.com/watch?v=2m_F82YJMm0
Vam parlar de "les pàtries",
de les diferents identitats que tenim tothom i de quina era la "nostra
petita pàtria" aquell indret del que podem dir, "quan t'allunyes
d'enyorança mors". I en van sortir moltes "petites pàtries":
països com Argentina, Paquistan, Nicaragua, Xina, Perú, l'Índia, Xile i
Equador..., comarques com l'Empordà, pobles com Sant Feliu de Guíxols i barris
com el de Vallcarca i Gràcia... i van refer la poesia d'en Verdaguer:
Aquí en teniu uns exemples:
Dolç Sant Feliu...
Bells pins, que mouen els braços per fer
ombra.
Silenciosa mar, que dones calma a questes
terres.
Oh! Majestuoses gavines, que bonic és el
vostre vol.
La molsa dels teus boscos és viva i
consistent,
igual que el meu amor a aquestes terres,
que és noble i etern.
Josep Luque
Dolça Nicaragua...
Hermós llac, blau com el cel, únic al
món amb taurons.
Els boscos, la cascada que cau al riu.
Hermosa Nicaragua, terra de llacs i
volcans.
Volcà Telica, rabiós com un lleó,
llac de Managua, l'amor de tots.
Cristina
Aguinaga
Dolç Empordà...
Hermosa plana, font dels meus records,
cada poble té la seva història.
Aigua cristal·lina i daurada,
terra de tradicions i gent catalana.
Enyoro el mar i la muntanya que envolten
l'Empordà
cada cop que el deixo, tot són bons
records.
Miquel
Guaràs
Dolça Pakistan...
Rius, boscos, muntanyes i molta calor.
Petits carrers,
mesquites, us recordo molt.
Bellesa dels pobles, els camps i les
masies,
tranquil·lament, tranquil·lament.
Família, amics, hermosa vall,
adéu-siau.
Rimsha
Siddiqui
Dolça Argentina...
Hermosa vall, país de ma infantesa,
alt Aconcagua
llacs i rius del llarg Paranà,
per sempre adéu.
Veure els Andes s'ha acabat,
les altes muntanyes i el cel brillar.
Les balenes des de Valdés,
em diuen adéu-siau!
Ezequiel Ledesma
També
vam recordar l'Àngel Guimerà: el seu Mar i Cel, que havíem anat a
veure al teatre, i la crítica a la societat de l'època de Terra Baixa. I
vam ballar la seva sardana: La santa espina "Som i serem gent
catalana..."
