dissabte, 31 d’octubre del 2015

SORTIDA AL TEATRE REGINA: 1r i 2n d'ESO. 16 i 21 d'octubre 2015


Companyia Jove Teatre Regina 
"EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU" de William Shakespeare. 
Adaptació de Macià G. Olivella. Direcció de Ma Agustina Solé.
 
“El somni d’una nit d’estiu” és un títol ideal per donar a conèixer Shakespeare als nois i noies. És una de les peces més màgiques i enjogassades de l’autor. Fantasia i realitat hi conviuen amb sorprenent naturalitat, gairebé com una cosa quotidiana.


Crítica de l'obra

Els meus personatges preferits han sigut dos, el follet i, quan feien l'escena de l'obra de teatre, l'home que feia de dona.

M'ha sorprès la rapidesa amb que es canviaven de roba els actors. Això està molt bé a l'hora de fer una obra. L'escenari i els decorats estaven molt bé, però tot era una mica boig perquè, alhora que parlaven, també movien els decorats.

Els vestuaris de les fades eren molt “xulos”. La coreografia la feien molt bé i quan ballaven cantaven.   Belen M. (2n d’ESO)




diumenge, 4 d’octubre del 2015

2n d'ESO: DESCRIPCIÓ DE PERSONATGES A PARTIR D'UN TREBALL DE RETRATS EN FILFERRO FET PEL BATXILLERAT ARTÍSTIC. 1.10.2015: INTERCANVI ENTRE LES DUES CLASSES.

Vam fer una activitat que consistia en descriure unes cares fetes en filferro que havien fet les alumnes del batxillerat artístic. Va ser divertit, perquè nosaltres veiem coses diferents que elles. (Toni VK. 2n ESO)

Em va agradar l'intercanvi perquè vam poder expressar el que havíem vist en aquelles cares de filferro davant dels seus creadors i creadores. (Samuel F. 2n d'ESO)

Vam fer un "intercanvi" amb els nois i noies de batxillerat. Ells van fer unes cares amb filferro i nosaltres havíem d'escriure què expressaven. Va ser molt divertit perquè les cares aquelles no sabíem que eren d'elles. I ens vam conèixer tots. Cada dia, quan ens veiem, ens saludem i abans, no. (Marc M. 2n d'ESO)

 La veritat és que va ser molt divertit fer aquest treball perquè imagines quina persona pot ser, tot a partit d'un filferro. Tot depèn de la teva imaginació. Per exemple, una altra company podria descriure la mateixa cara, però totalment diferent de la que havia fet jo. La noia a la que vaig descriure es va emocionar molt perquè tot el que jo havia escrit en el text sembla que era veritat: ulls marrons, cabell llarg i pell blanca. 
Va ser molt divertit per a mi i per la resta de la classe. També per a les noies i nois del Batxillerat artístic. (Tipu S.)                                                     És molt bona idea que dues classes de diferents cursos expressin una cara: uns artísticament i els altres per escrit. Em va fer gràcia que si era una rossa, nosaltres ho havíem vist diferent perquè no sabíem que el retrat era d'elles.
Va ser molt divertit i emocionant conèixer a persones que estan amb nosaltres cada dia i que abans ni ens saludàvem. Però ara, com que l'intercanvi va ser un èxit total, crec que ens saludarem cada dia. (Pau C. 2n d'ESO)

 Em va agradar veure les reaccions dels nois i les noies de Batxillerat. (Yaiza N. 2n d'ESO)              
 Em va fer una mica de vergonya llegir la descripció perquè no sabia que eren elles les que estaven retratades. Pensava que era una cara inventada. (Belen M. 2n d'ESO)

Encara que feia vergonya llegir la teva descripció davant de les de batxillerat, va ser divertit escoltar les descripcions dels altres i veure les cares que feien les de batxillerat. Al final, vaig veure que alguns retrats de filferro no s'assemblaven molt a la persona que havia estat retratada. (Eva L. 2n d'ESO)







A classe de català, amb els de 2n d’ESO , vam aprofitar l’exposició per treballar la descripció de personatges. Cadascú va triar una cara feta amb filferro i va descriure la fesomia i els trets psicològics: allò que li suggeria l’obra de les companyes del Batxillerat artístic.

I van descriure... una noia, un noi... el color dels ulls, dels cabells, de les galtes... l’estat d’ànim...  i és que el nostre cervell completa la informació suggerida per l’obra de l’artista. Malgrat l’autora  tingui una intenció comunicativa, l’obra, un cop feta, té vida pròpia i cadascú en fem la nostra lectura particular.

Les dues professores vam plantejar-nos fer un intercanvi les dues classes amb dos objectius: d’una banda, fer un retorn del que ens havia copsat en les obres exposades i de l’altra fomentar el coneixement entre alumnes de cursos diferents i donar la benvinguda a l nou alumnat que estrena enguany el batxillerat artístic.
Va ser una trobada emotiva en que l’alumnat dels dos cursos va veure com entre tots valoràvem la seva creació artística o narrativa.                                    Alícia Palau. Professora de català.

http://www.serratibonastre.cat/index.php/eso-not/122-fluxos-creatius-inspiracions-narratives 

dilluns, 15 de juny del 2015

CERTAMEN PHOTOGRAFICUM TARRACONENSE


Els alumnes de l’optativa de Llatí de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat de Llatí i Història de l’Art  van realitzar, el passat 28 d’abril, una sortida al conjunt  arqueològic de Tàrraco (la Tarragona romana). Amb l’ajut de la seva càmera van fotografiar monuments i  indrets de les restes arqueològiques d’aquesta magnífica colònia romana.
Aquí teniu l'exposició del 1r certamen fotogràfic de Tàrraco. Gaudiu-ne.


 
Després de deliberar, el jurat del certamen fotogràfic ha resolt els següents premis:

1r PREMI: CARLOTA GOMIS - 1r Batx. H/S
2n PREMI: ANDREA TORRENTE - 1r Batx. H/S
3r PREMI: ANNA SERNA - 1r Batx. H/S

1r PREMI

2n PREMI

3r PREMI
Mostra de fotografies durant el moment de l'entrega de premis del certamen tarraconense:

Components del jurat amb les tres alumnes premiades
Carlota Gomis - 1r PREMI

Andrea Torrente - 2n PREMI

Anna Serna - 3r PREMI


 ENTREGA DE PREMIS


  


diumenge, 14 de juny del 2015

VIVÈNCIES LITERARIES: CATALÀ 3r d'ESO. Primavera 2015

http://issuu.com/serrat/docs/poesies_amb_noms__propis1?e=0/13743212


Per què hem d'estudiar la història de la literatura? Què ens poden comunicar persones que han escrit fa segles? Com podem descobrir el que tenen en comú els seus missatges amb les nostres vivències de joves del s.XXI?

Doncs aquí van alguns exemples de les activitats que hem fet per a apropar-nos a la literatura catalana dels s.XVI al XIX
.


1) Literatura popular i cançons de bressol.
Durant aquests segles el català es va mantenir viu el les múltiples veus del poble. Entre elles les de les dones que bressolen els seus infants.
A classe, vam demanar a casa que ens recordessin què ens cantaven quan érem petits i cadascú va aportar una cançó de bressol. Ens vam trobar amb cançons de Catalunya, de Nicaragua, Perú, Equador, Argentina, Xina, Índia i Paquistan.
Aquí en teniu una mostra:


 
Veus: Josep Luque, Rimsha Siddiqui i Muskan Rani. Muntatge vídeo: David Pascual


                                               
2)El barroc.Poesies amb les inicials dels noms de la classe, com havia fet Francesc Vicent Garcia amb el sonet: En forma de laberint.

https://josepbargallo.files.wordpress.com/2011/09/definitiu-santa-teresa-laberint-clandesti.jpg 

Aquest sonet laberíntic i pentacròstic el va presentar el rector de Vallfogona a les festes celebrades a Barcelona amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús el 1614. Diuen que el Barroc és artifici, i això és cert en molts sentits. I encara més en la retòrica poètica, on l’artifici barroc va arribar a traspassar l’estadi del vers com a oralitat o com a impressió en paper. Hi ha un sonet de Francesc Vicent Garcia, el nostre Rector de Vallfogona, que n’és el paradigma:






Vam reparti-nos els noms i cadascú va escriure, il·lustrar i regalar a la companya o company una poesia amb les inicials del seu nom:

 

3) La Renaixença i Jacint Verdaguer: 

L'Emigrant
     Dolça Catalunya,
     pàtria del meu cor,
     quan de tu s’allunya
     d’enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
               blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
               per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
               cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
               adéu-siau!

Vam sentir aquests cançó interpretada per la Sílvia Pérez Cruz, per la Orquestra àrab de Barcelona un 11 de setembre al Parc de la Ciutadella i com en Peret la cantava a ritme de rumba catalana al Concert per la llibertat del 2012. Un tema escrit fa més d'un segle i que encara ens emociona.


La vam comparar amb les Corrandes d'exili, que en Joan Oliver (Pere Quart)escriuria anys després i vam veure les diferències entre emigrar i exiliar-se. Vam recordar el drama actual dels exiliats i refugiats al món...

https://www.youtube.com/watch?v=2m_F82YJMm0

Vam parlar de "les pàtries", de les diferents identitats que tenim tothom i de quina era la "nostra petita pàtria" aquell indret del que podem dir, "quan t'allunyes d'enyorança mors". I en van sortir moltes "petites pàtries": països com Argentina, Paquistan, Nicaragua, Xina, Perú, l'Índia, Xile i Equador..., comarques com l'Empordà, pobles com Sant Feliu de Guíxols i barris com el de Vallcarca i Gràcia... i van refer la poesia d'en Verdaguer:
Aquí en teniu uns exemples:

Dolç Sant Feliu...
Bells pins, que mouen els braços per fer ombra.
Silenciosa mar, que dones calma a questes terres.
Oh! Majestuoses gavines, que bonic és el vostre vol.
La molsa dels teus boscos és viva i consistent,
igual que el meu amor a aquestes terres, que és noble i etern.
Josep Luque                                    

 Dolça Nicaragua...
Hermós llac, blau com el cel, únic al món amb taurons.
Els boscos, la cascada que cau al riu.
Hermosa Nicaragua, terra de llacs i volcans.
Volcà Telica, rabiós com un lleó,
llac de Managua, l'amor de tots.
 Cristina Aguinaga                                   

Dolç Empordà...
Hermosa plana, font dels meus records,
cada poble té la seva història.
Aigua cristal·lina i daurada,
terra de tradicions i gent catalana.
Enyoro el mar i la muntanya que envolten l'Empordà  
cada cop que el deixo, tot són bons records.
Miquel Guaràs                                 

 Dolça Pakistan...
Rius, boscos, muntanyes i molta calor.
Petits carrers, mesquites, us recordo molt.
Bellesa dels pobles, els camps i les masies,
tranquil·lament, tranquil·lament.
Família, amics, hermosa vall, adéu-siau. 
Rimsha Siddiqui                               

Dolça Argentina... 
Hermosa vall, país de ma infantesa, 
alt Aconcagua 
llacs i rius del llarg Paranà,
per sempre adéu.
Veure els Andes s'ha acabat,
les altes muntanyes i el cel brillar.
Les balenes des de Valdés, 
em diuen adéu-siau!
  Ezequiel Ledesma                                 

També vam recordar l'Àngel Guimerà: el seu Mar i Cel, que havíem anat a veure al teatre, i la crítica a la societat de l'època de Terra Baixa. I vam ballar la seva sardana: La santa espina "Som i serem gent catalana..."